Acabo d'assabentar-me de la mort del jugador de futbol Antonio Puerta, del Sevilla. Encara tinc calfreds i no me'n sé avenir. Tenia 22 anys i era esportista d'elit. La vida fot aquestes garrotades i et deixa amb una trista sensació de buïdor.
Només vull des d'aquest humil blog expressar les meves més sinceres condolències a la família del jugador, al Sevilla CF, i a tots i totes els qui ens agrada aquest esport i el vivim amb passió, perque de tant en tant, convindria parar-se a reflexionar una mica i veure que en el fons, tots som persones.
Descansi en pau.
Uf, quins dies de noticies de gent coneguda que es mor... sens dubte la mort d'aquest noi és lamés impactant: viscuda casi en directe, veure com marxava al vestidor i poc després deixa una vidúa i un nen que mai coneixerà el seu pare. És una tragedia que ens recorda la brevetat, i més que la brevetat com pot canviar tot en un no res i com em d'intentar gaudir del millor que tenim i ens envolta i allunyarnos dels "mals rotllos" en general. Ja sé que sona topic però ho penso sincerament.
ResponEliminaCom dieu tu i la Sylvie, són quatre dies; segurament ens ho hauriem de prendre tot plegat amb més bon humor. Pobre noi, i pobre la seva família :(
ResponEliminauna putada , fins i tot en la forma en que va pasar tot...
ResponElimina