dijous, 27 de març del 2008

Contradiccions i sostenibilitat


Ja fa dies que tinc ganes de parlar sobre el tema de la vaga d'autobusos de Barcelona. Fa dies, però he anat esperant esdeveniments per veure fins a on era capaç d'arribar l'incompetència humana. A aquestes alçades puc dir que ja poques coses em sorprenen però noi, tot es pot superar. El conflicte treballadors-empresa de TMB pel què fa als autobusos ja vé de temps. Ja hi ha hagut de tot: jornades de vaga, incidents, detencions, agressions i ferits, reunions, més reunions, assemblees, i sobretot, un munt d'usuaris afectats, que, estupefactes, assisteixen a tan trist espectacle. Avui mirant les notícies del TN veig que finalment s'han trencat les negociacions i a partir del dia 15 d'abril hi haurà vaga indefinida. Increïble! Malgrat que es posin d'acord abans del 15 d'abril, ja em resulta prou rocambolesc i grotesc que s'hagi arribat a aquest extrem, però vaja. Sembla que un dia més de descans setmanal en té la culpa. Inàudit! Però cert. Si no vaig errat, TMB és una empresa pública (o pseudo-pública en el pitjor dels casos) que gestiona els autobusos i metro de BCN entre d'altres. Però de tot plegat, em sorpren que fins i tot amb la Conselleria de treball fent de mitjancera, no s'arribi a cap acord. Per altra banda, no paro de sentir que hem de fer servir el transport públic, per ajudar a la sostenibilitat del medi, reduïr la contaminació, reduïr el trànsit, etc etc etc. Em resulta molt trist tot plegat. Però al final de tot, el perjudicat (COM SEMPRE!!!) és el ciutadà conscienciat, l'usuari diari del servei, el treballador que només té un dia de descans setmanal, en la majoria de casos, que ha d'aguantar com tota aquesta colla li foten una mica més difícil la vida quotidiana. Com el posen a prova per veure si és capaç d'arribar a la feina puntual buscant-se la vida... Per no parlar de la quantitat de persones que decidiran agafar el cotxe perquè hi ha vaga d'autobusos, de la quantitat de turistes que no entendran que una ciutat com BCN no tingui servei de BUS, i de tants i tants usuaris que, com en el cas de Rodalies RENFE, assisteixen a tant lamentable espectacle. Senyors! Posint-se d'acord, negociïn i pactin! En resum: solucionin el problema d'una vegada perque fotem pena! Per què no hi intervé ningú més aquí? Que no és prou important el tema? Es veu que no. Ja han passat les eleccions, és clar... Ara toca buscar pactes per aferrar-se a la "poltrona" i després, els "tontaines" dels ciutadans ja ens ho farem.
Algú vol saber perquè no m'acaba de convèncer l'ús del transport públic a mi? Doncs no m'ho pregunteu, no cal. Només cal tenir els ulls ben oberts i observar.

dimarts, 18 de març del 2008

El gran dilema del senyor X


En X es llevava cada dia per anar a treballar. Però molts dies pagava amb escreix l'hora intempestiva a la que havia anat a dormir. L'alcohol i les matinades feien massa mal per a rendir pel matí. No obstant, malgrat tot, l'X anava a treballar al matí i es presentava al lloc de feina molts dies sense dormir. A l'hora de treballar però, ja era una altra cosa. Alguns dies deia que no es trobava bé, i que no savia què tenia, però no podia rendir. Altres dies, treballava amb apatia però com que havia estat el número 1 de l'empresa, els "jefes" es resistien a acomiadar-lo. Els seus companys de departament treballaven amb normalitat, malgrat que tenien un responsable que tampoc no els apretava gaire... de totes maneres, treballaven sense excusa. De tant en tant, algun havia de marxar de la feina per "assumptes personals" però amb la complacència del "jefe" no hi havia cap problema. Va anar passant el temps i s'acostava el tancament de l'exercici i l'hora de presentar els números. Resulta que no savien com, però dels 7 objectius que s'havien proposat al començar només en van assolir un i gràcies. Ah! El més fàcil de tots és clar, Però a més, li havien facilitat la consecució d¡un dels grans objectius a l'empresa de la competència més directe... I això feia emprenyar els accionistes. Hi va haver algun retoc i alguna incorporació destacada i la cosa semblava que pintava bé. Malgrat tot, molts dels accionistes teninen la mosca darrera l'orella perque veien que l'X seguia igual (o pitjor). I efectivament, la cosa no va canviar.
Avui falten encara 3 mesos per a tancar l'exercici. Poseu-vos en la pell de l'accionista majoritari de l'empresa. Què farieu?

Penso que s'ha acabat un cicle. De fet es va acabar l'any passat. S'ha acabat un cicle perquè no veig il·lusió. S'ha acabat un cicle perquè no hi veig compromís. S'ha acabat un cicle perquè hi ha una anarquia absoluta en el vestidor. I sobretot s'ha acabat el cicle Rijkaard, Ronaldinho, Deco, Edmilson, Thuram, Zambrotta, i algun més que generaria més discòrdia. Som del Barça i no n'aprendrem mai, malgrat que el president vagi dient allò de: Que n'aprenguin!!

divendres, 7 de març del 2008

Fins quan?


No tenia previst escriure res avui, però nois, ja està bé! Ja n'hi ha prou!
No tinc més ganes d'escriure. Podeu deixar els comentaris que volgueu, però jo no escric res més avui.

dimecres, 5 de març del 2008

Sempre pagant peatges...


Reflexionant al voltant del partit del Barça ahir, no se m'acut cap més títol per a l'escrit d'avui del blog. Ens classifiquem per als quarts de final de la Champions (amb un partit lamentable tot sia dit) però perdem al jugador més determinant que tenim per 4 o 6 setmanes... Ja ho diuen que sempre s'ha de pagar un preu per assolir coses importants, però de vegades el preu és massa alt. I em lliga totalment amb el tema del post que tenia pensat d'escriure.
Som catalans i estem acostumats a que ens passin coses com aquestes. Aquest cap de setmana, he anat a València a passar un parell de dies. La meva dona és d'allà i té i manté els amics de tota la vida. Cada any hi anem un parell o tres de vegades. Per tant, dissabte vam agafar el nen, un parell de bosses (1 només pel nen és clar), i cap a València. Si ja de per sí és car agafar el cotxe, anar a València és espectacular. Ara em podrieu dir que puc anar per la nacional 340 i no pagues peatges. Sí és clar i obvi. També que agafés el tren. També. Però és que el tema del post no és aquest. M'explico: Surts de Sant Vicenç (on visc) i vas a posar benzina (en el meu cas gas-oil) al cotxe. Vinga, com que tinc mig dipòsit ple, només mig més (50 euros). Et dirigeixes cap a l'autopista A7. I vinga! A Martorell primer peatge. Paga! Al Vendrell: 2n peatge. Paga. A Tarragona: 3r peatge. Paga! I després a l'Hospitalet de l'Infant agafes un ticket (tiqué com diu al rètol jajajaj) per a pagar al peatge que surtis de l'A7. PEr tant, un cop arribes a València, perdó a Sagunt. 4t peatge: PAGA!!! Total de l'anada: més o menys 90 euros, perquè el Gas Oil encara no es reprodueix per si sol...
Estada a València, sopar, dormir, esmorzar, dinar. Sense comentaris del preu: pots anar a un McDonalds i llestos, o pots anar a buscar bons llocs. Això sense crítica ja que ho decideix cadascú.
Tornada a Sant Vicenç. Agafem el preu de l'anada i sant torne-m'hi ( o s'escriu torne'm-hi??? pronoms febles del collons!!!). Total uns 90 eurets més, que si fots una caravanada són ràpidament 100 i si el nen et fa parar a una area de servei perque no para de plorar (té 15 mesos) ja te'n gastes algun que altre més...
Així que... com a Catalans sempre pagarem peatges, ens agradi o no, ja que hi ha molta gent que se n'omple les butxaques. Una mica el resum de tot plegat, repeteixo, podria ser que es pot anar per la N-340 (exemple mundial de carretera sense problemes jajajajaj), anar al McDonalds a dinar, anar-hi amb tren (talgo, Euromed no que aquest és car), i la broma et surt a meitat de preu o menys... Clar clar... Però cal preguntar-se perquè tenim que pagar tants peatges nosaltres? No recordo que al debat de l'altre dia, ni al de la setmana anterior, ni a cap miting (dels que he vist o llegit) cap polític d'aquests que prometen "el oro i el moro" hagi dit que treuran els peatges de Catalunya... No ho recordo. I en canvi, aquells que fa uns anys penjaven cartells on hi deia "Catalunya lliure de peatges" tampoc els sento ara. I mira que els he arribat a votar vegades eh? Però noi, res de res.
RESUM DEL POST:
Anar a la benzinera: 50 euros pel cap baix
Circular per l'autopista: 40 euros més o menys
Estar-se un dia a una altra ciutat: XX Euros (lliure elecció)
Tornar a casa sans i estalvis: multiplica per dos l'anada.
Per a tot el demés: Mastercard! PERÒ SI EM VAIG PASSAR TOT EL CAP DE SETMANA PAGANT AMB LA MEVA MASTERCARD!!!!!!!!!!

Salut amics.