La darrera vegada que vam anar al pediatre, ara fa unes 3 setmanes, la doctora ens va dir: "Ja podeu començar a donar-li peix blanc a les papilles; però abans li passeu el peix pels llavis no sigui cas que li doni alèrgia"... Vaig flipar!!! El meu fill ja feia 10 dies que menjava peix a les papilles sense cap problema, però vam fer cara de: D'acord d'acord doctora. En una altra visita recordo que ens va dir: no li doneu pa encara, perque es pot ennuegar. El nen menja pa, li encanta, no s'ennuega i a sobre quan menja pa s'ho passa pipa. (Sempre amb un de nosaltres al costat seu controlant-lo eh?). "Que no begui en vas de vidre, que encara és massa petit". Fa dos mesos que sap veure en vas de vidre i el tio flipa... Una altra: teniu gos? Ui, compte amb el gos, que no el llepi i que no comparteixin joguines. Els haurieu de veure! El nen li fot unes estirades d'orella al gos que fan frepar. L'animal s'hi torna amb una llepada a l'orella del meu fill o a les mans, i continuament juguen junts amb el mateix nino. És obvi que allò que el gos es posa a la boca no li deixem fer-ho al nen, però juguen junts.
Jo no me'n recordo de quan era un bebè de la seva edat (té 9 mesos), però pel què m'expliquen els meus pares, pitjors coses feia i els pediatres no ens van ficar a tots a la presó. Mai he begut en biberó (em diu la meva mare), ni vaig fer servir coberts de "SILICONA"!!!!!, sino els d'acer de tota la vida i anàvem amb bolquers de roba, i jugàvem a terra o on fós...
Em dona la impressió que tot plegat és una mica exagerat avui en dia. No per totes aquestes coses ens sentim uns mals pares. Al contrari, en 9 mesos de vida, i toco fusta, el nen només ha anat una vegada al metge per una otitis quan tenia 3 mesos. Està sà, fort, té 6 dents, gateja, està a punt de caminar i a sobre, té al gos acollonit...
T'estimem Marc!
