dissabte, 25 d’agost del 2007

El meu fill i el gos...


La darrera vegada que vam anar al pediatre, ara fa unes 3 setmanes, la doctora ens va dir: "Ja podeu començar a donar-li peix blanc a les papilles; però abans li passeu el peix pels llavis no sigui cas que li doni alèrgia"... Vaig flipar!!! El meu fill ja feia 10 dies que menjava peix a les papilles sense cap problema, però vam fer cara de: D'acord d'acord doctora. En una altra visita recordo que ens va dir: no li doneu pa encara, perque es pot ennuegar. El nen menja pa, li encanta, no s'ennuega i a sobre quan menja pa s'ho passa pipa. (Sempre amb un de nosaltres al costat seu controlant-lo eh?). "Que no begui en vas de vidre, que encara és massa petit". Fa dos mesos que sap veure en vas de vidre i el tio flipa... Una altra: teniu gos? Ui, compte amb el gos, que no el llepi i que no comparteixin joguines. Els haurieu de veure! El nen li fot unes estirades d'orella al gos que fan frepar. L'animal s'hi torna amb una llepada a l'orella del meu fill o a les mans, i continuament juguen junts amb el mateix nino. És obvi que allò que el gos es posa a la boca no li deixem fer-ho al nen, però juguen junts.

Jo no me'n recordo de quan era un bebè de la seva edat (té 9 mesos), però pel què m'expliquen els meus pares, pitjors coses feia i els pediatres no ens van ficar a tots a la presó. Mai he begut en biberó (em diu la meva mare), ni vaig fer servir coberts de "SILICONA"!!!!!, sino els d'acer de tota la vida i anàvem amb bolquers de roba, i jugàvem a terra o on fós...

Em dona la impressió que tot plegat és una mica exagerat avui en dia. No per totes aquestes coses ens sentim uns mals pares. Al contrari, en 9 mesos de vida, i toco fusta, el nen només ha anat una vegada al metge per una otitis quan tenia 3 mesos. Està sà, fort, té 6 dents, gateja, està a punt de caminar i a sobre, té al gos acollonit...

T'estimem Marc!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Supongo que con esto de los niños es como con todo..se trata de echarle sentido común;lo que pasa que hay mucha gente que de este anda escasa( no es un don que se adquiera con la paternidad) y los pediatras se han de curar en salud porque hay mucho animal por ahi suelto...

Los pediatras de hoy..un poco exagerados? pues si,pero van en concordancia con la sociedad en que actualmente vivimos...demasiada información y demasiada tecnologia nos estan atrofiando el cerebro y somos incapaces a veces de resolver problemas usando solamente eso...EL SENTIDO COMUN,EL INSTINTO...

Por cierto ...enhorabuena por la parejita¡¡¡ son los dos muy guapos....

ah¡¡¡ sergi...hoy no hace falta que compres pan. : )))))

Sylvie ha dit...

Uf, com hi estic d'acord. Jo també tinc un bebé (11 mesos té) i un gos hipersemblant al teu. I em passa igual, el pà el va començar a menjar abans de que ho digues el metge, el biberó fa mesos que no el toca, i podria dir que menja practicament de tot. També juga amb el gos....
En fi, suposo que la frida també té rao, i que es qüestió d'aplicar l'instint i el sentit comú.
Anirem al pediatra divendres, a veure que em diu que li doni que ja fem! i a veure si la otitis que ara té el meu se li cura aviat!

Mikel ha dit...

Tu rai que el teu gos es pacifista , el meu com es un delincuent no se pas si haurem de portar-lo a un correcional o que jejeje , tot i que de fet amb nens esperem que no tingui hostilitat i el tema es quedi centrat en altres gosos com el teu , que et recordo que el meu ja sap on viu i el te en el seu punt de mira jejeje

Sergi ha dit...

Frida... sense comentaris, ja en parlarem a casa, jejejej...

Sylvie, penso que es curen en salut. Cada mes introdueixen alguna cosa per si té alguna reacció alèrgica, localitzar ràpidament què és... però em sembla tant exagerat, tant!!! Algun dia parlarem del mètode Estivill, que també té tela...

Mikel, que estàs pensant de tenir nens ???? El teu gos no és un delinquent, diguem que té un tarannà mogudet i llestos... jejeje. El meu és més passota, més tranqui... deu fumar marihuana, jajajaja

Mikel ha dit...

Ei Sergi! no no , no estic pensant a tenir nens , com a minim no ara , no obstant evidenment que algun dia farem un pensament pero crec que encara no ens ha arribat l´hora ;-)
Ja saps , quan ens vem casar fem fer una prorroga de dos anys fins anar a per el crio. Un cop van pasar els dos anys vem dir...ja han pasat dos anys??!! i vem renovar papers per fer una prorroga de dos anys mes , un cop acabi el contracte en tornarem a parlar ;-)

Sylvie ha dit...

Ups... ho he vist ara! gràcies per incloure'm entre els blogs que llegeixes!