dissabte, 12 d’abril del 2008

Les comparacions són odioses, però de vegades...


Tinc un amic que va enviar els seus dos fills grans (de 11 i 9 anys) a estudiar un any a Anglaterra. Van anar a fer un curs allà, en un col·legi que a banda d'ocupar-se dels estudis també aposta fort per l'esport. Els nens juguen a futbol i van entrar a formar part de l'equip de la seva nova escola durant un curs. M'explicava el meu amic que estava alucinat del què els nens li deien quan venien aqui a passar uns dies o simplement quan parlaven per telèfon. Li deien que era molt diferent, que el tema de les classes està basat fonamentalment en el respecte als professors i en la participació continua i el treball en equip i que cada dia, es muntaven una mena de plànnings del què acabarien fent, no només a classe, sino després de classe i fins l'hora d'anar a dormir. En el fons, és una manera d'educar i aprendre, i com que no sóc un expert en el tema, imagino que és una més i que s'ha de donar una sèrie de circumstàncies per a que tingui èxit. Però el què més li sobtava al meu amic i admeto que a mi quan m'ho explicava o els hi sentia als nens era el tema de l'esport. Els nanos porten anys jugant a futbol i saben de què va el tema, o almenys això pensaven. La primera setmana "d'entrenaments" la van fer en una aula de l'escola. Va entrar l'entrenador, es va presentar i els va fer seure. Com qui no vol la cosa els va estar explicant la història del futbol i el reglament punt per punt. Tot!. La darrera sessió de la setmana es va dedicar a 3 punts en concret: Punt 1- Esperit d'equip. Punt 2-Respecte al rival i punt 3- Respecte a l'àrbitre. I en tots aquests punts els comentaven que les trampes no formen part del joc i que els tramposos acaben malament o simplement no acaben... Increïble oi? Igual igual que aquí.
Durant els entrenaments de camp, no es pot insultar a ningú, no es poden fer faltes malintencionades ni protestar cap decisió que es prengui en els partidets que feien, fins al punt que pots ser expulsat i no jugar aquella setmana per molt figura de l'equip que siguis. Igual igual que aquí... Però el més bèstia de tot és que durant aquests partidets l'entrenador xiulava coses que no eren, penals, faltes, fores de joc, gols anul·lats... i quan s'acabava el partit asseien els nanos al mig del camp i ho discutien. Era una forma de veure si coneixen el reglament i a la vegada si eren capaços de no protestar durant el joc. Igualet que aquí. Deia un dels fills del meu amic que la figura de l'equip va començar a protestar en un partidet i que no parava. Quan va arribar el cap de setmana el van posar d'àrbitre d'un partit de categories inferiors a la seva... Igual que aquí.
Us en podria explicar moltes més, un munt, perque he arribat a alucinar amb el què m'han explicat. No obstant la reflexió del meu escrit és la següent: No podem pretendre comparar-nos amb els anglesos en el tema del futbol, perquè la nostra cultura esportiva i educacional és totalment diferent que la seva. Allà no se simulen lesions ( i el qui ho fa, ho passa malament), no es protesta ni la meitat que aquí, són molt més esportius i tothom coneix el reglament. És el país amb menys polèmiques arbitrals del món... Però i l'afició??? Doncs tampoc podem comparar-ho perquè han crescut i après en un sistema absolutament diferent del nostre. I qui no vulgui veure això, que hi vagi o hi porti els seus fills un any a estudiar, i després que m'ho expliqui...
Salut i educació.

6 comentaris:

Mikel ha dit...

Neteja a la graderia del camp nou ja!!

Sergi ha dit...

Gran resposta al post. Vols dir que no t'has equivocat de post????

jejejejeejej

Meta ha dit...

Les comparacions són odioses, però les fem contínuament, tant a nivell esportiu com educatiu. A nivell esportiu sé com treballen els meus companys mestres d'educació física i a nivell educatiu i en general tots els mestres a tothora fem de manera implícita i explícita allò que se'n diu ara "educació per la ciutadania", abans "tutoria" i molt de temps abans, la famosa "urbanidad".
El problema no és ni esportiu ni educatiu: és social. No sé quantes societats tenen tantes normes i lleis que ningú compleix o, com a mínim, es compleixen a mitges, segons la interpretació pròpia.
-Resposta mitinguera-

Anònim ha dit...

está clar que no ho podem comparar...aquí l´equip ha de tirar de l´afició perque animi i allá l´afició tira de l´equip,gaire bé mai xiula el seu equip i menys si aquest está a unas semis de xampions,el barça is different.....

Sergi ha dit...

Quan s'acabi la Champions, faré un post sobre el tema Alf. Però anirem més enllà i ens plantejarem la questió a fons. Ho analitzaré tot plegat i ja en parlarem.
Carme, el tema és que són diferents, i molt en el tema del futbol sobretot.
Fins dissabte a tots tres.

ZAGASO ha dit...

El Roonie del United haurà fet moltes campanes!!!

I sort que el Cantona era francès!!!
El meu nano juga a futbol i també treballen aquests aspectes, però no són tan cabrons com per a pitar allò que no és per a encabritar els nens!!!