Vacances i excuses...

Hola a tothom. EN primer lloc demanar disculpes i excuses per la meva llarga absència de l'espai blogaire. Massa feina, pocs moments de desconnexió, preparació d'un viatge a l'altre costat de l'Atlàntic amb un nen de 20 mesos, més feina, i una mica de mandra quan podia escriure han fet que aquesta pausa s'hagi allargat una mica més del què hagués volgut. Però vaja, ja torno a ser aquí. No entraré potser tant sovint com fins abans de l'aturada perque la feina s'intueix complicada, i portem una ratxa d'anar de cul sense cap sentit, però aniré entrant, llegint-vos quan pugui, col·laborant en els vostres espais i fent una mica de tot...
Un cop aclarit aquest tema lamentable, dir-vos que acabo de tornar de les meves vacances a Mèxic (vaig arribar divendres dia 22 al vespre) i que mica en mica m'estic mirant de recuperar del Jet Lag que em té boig. Ja no dic res del meu fill que sembla que no sàpiga ni on és el pobre, i ens ofereix unes nits d'autèntica bogeria, però vaja... el què no aguantis a un fill...
Com us dic he tornat de Mèxic, on m'he passat les vacances amb la familia, i mai més ben dit perque el fet que els meus sogres visquin allà i que el meu cunyat s'hagi casat i batejat la nena que té, ha fet que ens trobéssim allà amb els meus pares, uns quants amics, etc... (aclareixo que els meus sogres són valencians però tenen el negoci a Mèxic i per això han vingut amics d'aquí). Doncs com us dic, ja és la 3ª vegada que vaig cap allà, però aquesta ha estat amb diferència la millor, la més divertida, la més cansada, la més de tot... Ens hem fotut un fart de caminar, fer excursions (Mèxic és enorme... més del què pot semblar), menjar bé, menjar fatal, menjar normal, caminar més, beure molt, jugar al pòker!!!, visitar coses (caminant òbviament..), menjar MOLT bé!... Per tant, queda clar que es tracta d'un país de contrastos evidents. Tens desert, muntanya, selva, rius, mar, i tot a menys distància de la que sembla. PEr descomptat veure pedres també ha format part de l'itinerari estiuenc, perquè en tenen unes quantes. He descobert també que el meu pare porta piles Duracell perque després de les megapatejades arribava el vespre i deixava anar un: "On anem a sopar avui? Jo vinc!" Quin paio! El vam batejar com a Coronel Tapioca i Panamà Jack, per frases com: "Jo vull anar a llocs on hi hagi tanta selva que em perdi!" O bé... "Vull veure aranyes, cocodrils i animals salvatges"... En fi... deu ser que la vida diària et rodeja d'altres tipus d'animals i de selves de ciment, perquè sempre havia pensat que les vacances són per descansar! ERROR!!!! Són per DESCONNECTAR! Ara ho tinc clar.
US adjunto un parell de fotos que penso són espectaculars. Una de pedres amb part de l'expedició que vam anar-hi i l'altre de natura. Espero que us agradin.
Salut