Ser del Barça. Viure el Barça.

Des que tinc ús de raó, i ja fa uns quants anys, sóc del Barça. De ben petit recordo agafar unes burres considerables quan perdia i proclamar als quatre vents la més gran de les eufòries quan guanyava. Suposo que és una cosa immanent al fet de ser culé, al sentiment català i a aquesta intrínseca manera de patir que tenim des que el Futbol és futbol i el Barça és el Barça. Som així i no ho canvio per res del món. Alguns direu: "però si només és futbol!" Possiblement teniu raó, però amb matisos. No només és futbol. És futbol, básquet, handbol, hoquei, futbol sala, i tot plegat. És sentiment i passió; és orgull del què som i representem; és una barreja irracionalment racional de sentiments contradictoris que ens fa diferents. Ni millors ni pitjors segurament, però sí diferents. Som més que un club! De totes maneres, no us enganyo si dic que no acabo d'entendre el Barça. Hi passen coses inversemblants que no sé explicar, i que contràriament al que es diu que "avui el futbol ja només és un negoci, i bla bla bla..." sempre han acompanyat aquesta entitat que tant estimem. Tenim mogudes des que tinc memòria, i una capacitat autodestructiva fora de tot dubte. Som així, som el què som i malgrat tot, jo me'n sento orgullós.
Un cop introduït el tema, vull referir-me a la situació actual de l'entitat, perque malgrat que estem tots emprenyats i decebuts de les dues darreres temporades, hi ha una sèrie de coses que m'agradaria comentar. En primer lloc cal que tinguem tots clar que l'actual junta directiva i el seu president al capdavant van accedir a la presidència del club democràticament i amb unes eleccions on els socis votaven lliurament. Per tant, legítimament van ocupar el lloc que encara ocupen. Reconec que han fet coses malament, i no poques, però la grandesa del club també rau en el fet que podem cada 4 anys (3 de vegades) escollir una nova junta si no ens agrada la que tenim i llestos. La gestora que va tramitar tot el procés electoral d'aquelles eleccions va cometre un error gravíssim en la programació de dates i va fer que, per una setmana o poc més, accedissin a la presidència abans d'hora i per tant, un any quedava convertit a una setmana. Injust! Des del primer dia que el senyor Laporta ocupa la presidència no han parat uns i altres a buscar-li problemes, generar polèmiques, demandes, noticies tendencioses, etc... Que consti que sempre he dit que el Laporta s'ha equivocat en moltes coses i greument, però és un fet que des del principi ha estat sotmès a un "acoso y derrobo" brutal per part de certs sectors del què ells en diuen "barcelonisme" JA!. També és cert, no obstant, que els mitjans de comunicació han estat al costat del Club fins fa dues temporades i rient les gràcies del President sempre (bàsicament els mitjans catalans) i que ha estat en els darrers dos anys quan han començat a canviar la tendència per acabar sent autèntics executors i botxins de tot el què feia la junta. No comento ja les filtracions interessades, la rumorologia provocada, i demés coses. En Laporta ha fet coses bones i dolentes. No obstant s'ha equivocat en punts fràgils que toquen la moral del soci i seguidor i en ocasions ha arriscat massa, com qui té una bona mà al poker però no sap què té el jugador del costat. Si surt bé, genial! però i si no? Ruina.
El que segons la majoria ha estat el millor president del Barça, en Núñez, va estar un munt d'anys al capdavant del Club i si bé és cert que el va situar en el mapa de nou, el va recuperar econòmicament i va potenciar les seccions com ningú, es va passar els primers anys de mandat sense guanyar res de res, amb polèmiques amb un munt de gent i situacions desagradables. No obstant, la permanència en el càrrec li va donar fruits i se'n va sortir prou bé. A mi no m'agradava el Núñez, però és un fet el què va fer pel Barça. No obstant, no va sortir elegantment del Club (penso jo...) i demostra de nou aquest esperit autodestructiu del culé.
Si demà hi hagués eleccions, possiblement jo no votaria al senyor Laporta, perque penso que està més pendent d'altres coses (política,etc...) però també us assegurop que no votaria ni en Minguella, ni en Majó, ni cap d'aquests. Possiblement votaria el Sandro, simplement perque ELL va construir un equip guanyador en dos anys i per tant, en sap de futbol. Ara bé... vull sentir què en pensa de les seccions, perquè si no, la tornarem a tenir liada. Molts dels qui ara diuen Sandro! Sandro! no se'n recorden que en Sandro era a la Junta quan es carreguen en Pesic, posen el Valero, i armen el follón del Bàsquet. Només és un apunt. Repeteixo que per mi, és el candidat. Però com que les eleccions no són demà ni demà passat, cal deixar fer als qui hi ha ara. Que arreglin el què han espatllat i ens tornin la il·lusió. I no parlo de fitxatges, parlo de Disciplina i rigor d'equip i grup. No només al Futbol és clar. Ara la moció de censura no té cap sentit. Si el club ha de fer unes eleccions avui, serà un any llençat a les escombraries, i ja en serien 3. Cal reconèixer que cada cosa que ha dit o fet el senyor Laporta ha estat objecte de crítica brutal, demandes judicials, denuncies públiques, i això tampoc està bé. Recordeu que només accedir a la presidència, li van pintar les parets de casa amenaçant-lo a ell i la familia, va rebre amenances de mort, van descobrir una trama per a agredir-lo, van treure-li a la llum l'incident de l'aeroport (del què no hi ha cap prova física més que la paraula d'un o dos periodistes dubtosos), se l'ha demandat per injuries per part d'un ex-empleat (curiós), se li fan avançar unes eleccions perque havia estat una setmana de mandat abans, etc etc etc... Per tant, per moltes coses que hagi fet malament i errors que ha comès, també és cert que la pressió ha esta alta. No vull dir amb això que li haguem de tenir llàstima, però tampoc oblidem què en el temps que porta s'han fet coses ben fetes... Avui fa 2 anys que guanyàvem la 2ª Champions... només 2 anys. Per tant, memòria també ens en fa falta una mica...
Si parlem del primer equip, això ja és una altra cosa... però queda per a un post posterior... Aquest ja és prou llarg.