dijous, 15 de novembre del 2007

Ai Barça ai! (post per als meus contertulis i amics habituals)


Sempre he pensat que en això del futbol està tot inventat. Però vaja... me n'adono que no és així. No obstant penso que en el fons, i de la mateixa manera que la història del món mundial és cíclica i es repeteix, el futbol, no és una excepció. Passes dos anys bons i comencen els problemes. Qui diu dos diu tres, però no gaires més.

Avui passejant per aquests blogs(mons) de déu, i llegint el blog d'un amic blocaire me n'adono que això del Barça actual comença a posar-me una mica nerviós. Tinc un altre amic, aquest real (també blocaire) que en canvi tot ho veu en positiu, no passa res, tot arribarà, etc... com si fós de la junta directiva del club que m'estimo. El més gran és que el meu amic positiu defensa coses que a mi em semblen indefensables i en canvi el meu amic blocaire ho veu tot malament i cremaria la casa sencera. El meu amic positiu, empresari de mena i de facto, moltes vegades fa símils entre el món del futbol i el món empresarial (sobretot quan li convenen a ell ajajajajaj) i sempre troba solucions a tots els problemes, però com que no sap quan arribarà la solució, parla de mig termini, de paciència, etc etc... El meu amic blocaire en canvi ja ha defenestrat els cracks, l'entrenador, el president, "l'utilleru" i la mare que els va parir a tots... L'amic positiu podria anar a una roda de premsa del Van Gaal i sortirien tots dos agafats de la maneta i anirien a fotres un àpat a Casa Jacinto. L'amic blocaire aniria a una roda de premsa i el detindrien (amb carinyu company). I tot això per una piloteta i onze gamarussos que corren per un camp de gespa (això ho dedico a la Syl... que deu pensar que estem tots sonats). Fa gràcia també que des d'Alemanya i en la distància, tinc un altre amic blocaire que sempre mira de posar-hi seny i ens diria que des d'allà es veuen les coses d'una altra manera (perque no pot veure molts dels partits que nosaltres veiem des d'aquí...Salut amic!!) Al cap i a la fi, mireu si en dona de sí el futbol ,el Barça i el déu que ho va parir tot... I llavors penso: Barça... t'estimo però recony! no em fotis patir d'aquesta manera que a mi i als meus amics ens fas anar de "carquet""corcoll" o senzillament de cul.

P.S.: Rijkaard... Espavila't!!!!

5 comentaris:

Sylvie ha dit...

Ai Sergi!! tant esperar el teu post i me'l fas del futbol i del Barça! jejeje. Sonats no, si de fet una mica us entenc que sí que m'agrada el futbol... però bueno........potser en feu un gra massa.
Petonets ( i merci per la mencio!)

Anònim ha dit...

Haha!, m'imagino la cara "d'alegria" de la Sylvie, quan ha entrat i ha vist el tema del post :-))
La distància, amic Sergi, està clar que resulta excel·lent per no patir. Al menys per no patir tant. Em fa ràbia quan el Barça perd, però ho visc menys intensament que quan sóc a BCN.
Aquí tenim l'Hertha, que pobrets també fan patir però d'una altra manera: acostumen a estar per la meitat de la taula.
Barça, desperta!

Mikel ha dit...

Que hi farem , soc positiu i segueixo sense cambiar el joc del meu equip per cap altre de a lliga espnyola i dubto que de la europea.

Sylvie ha dit...

Ostres Mikel, ets aixi de passional per tot? ;-)

Mikel ha dit...

Ei sylvie! Jo diria que si