Sé que fa dies que no escric res al blog, però vaig atabalat amb la feina... Tinc feina vaja! No sé si us he explicat mai on treballo, però vaja... els qui em coneixeu ja ho sabeu i els qui no, doncs treballo en una botiga de música. D'instruments musicals parlant en propietat. Aquests dies anem de cul perque han començat les classes i els nens i les nenes necessiten la flauta, el violí, el metal·lòfon (l'ultima moda), o els més agosarats el teclat, el piano, la guitarra elèctrica etc etc... És curiós tot plegat, perque te n'adones que la gran majoria de comerços es queixen que el setembre és un mal mes... La gent torna de vacances sense un duro, comença el "cole" i tot són despeses, i d'altres arguments variats. En canvi, nosaltres no ho notem tant, per no dir gens. Els nostres mesos durs són uns altres però també els tenim.
El tema és però, que m'omple d'alegria veure que tanta i tanta gent se sent atreta per això de la música. Penso que és bo. Penso que tot el què sigui dedicar-se a cultivar coneixements artístics ens fa millors; més intel·ligents i fins i tot més humans. Vivim un època de les comunicacions a tot nivell, de la tecnologia accelerada... De les playstations, dels Ipods i dels telèfons mòbils. Els nens passen hores i hores davant la Tele, i moltes vegades veient què? porqueria groga i rosa... Tot el què sigui practicar esports, fer música, aprendre idiomes o simplement sortir a jugar al carrer (aquells que poden clar), és millor que estar encarcarat davant la caixa imbècil (tonta em sembla poc) veient els programes que foten. Penso que els pares també en són responsables del tema i que hem d'ajudar a que els nostres fills s'eduquin aprenent i compartint, i no veient com una colla d'actorets lamentables es tiren els tratos pel cap perque les corresponents "senyores maries" puguin parlar demà al mercat del que van fer ahir a la tele...
Penso seguir escribint sobre aquest tema perque tinc moltes coses a dir...
7 comentaris:
Jo no sóc tan radical com tu envers la tv. Hi han programes bons i tot i els dolents a voltes també ens son necessaris per fugir dels problemes diaris. De fet, també en este sentit l'educació que donem els pares i que ens han donat hi té molt a veure. A la tv hi fan de tot, el filtre l'hem de marcar de nosaltres.
Respecte la musica, al 100% d'acord. Jo també comprava la meva flauta en estes époques, i encara conservo la ultima i recordo 4 cançons, i també vai intentar estudiar piano, i vai comprar la meva guitarra que després vai vendre per comprar-ne una de millor... es cert, la musica humanitza i té molt a dir a l'educació d'una persona.
Hola Sylvie, el què vull dir és precisament que molts pares no posen cap tipus de filtre perque així els nens miren la tele i no emprenyen i per aquest motiu moltes vegades s'empassen autèntica porqueria televisiva. Òbviament la la TV fan coses interessants (cada cop menys, però vaja...) i el meu fill per exemple, amb 10 mesos es queda flipat amb un programa que es diu "La gran casa blava" o alguna cosa així... Però tinc claríssim que no el deixaré que vegi segons quins programes només per a tenir-lo distret com fan molts pares i mares d'aquest país... Només era això, jejejeje però ja m'agrada que matitzem. D'això es tracta. Un petó ben fort!!! i gràcies per col·laborar al blog, com sempre!!!
Salut
ei ei ei no parlis malament de la i-pod eh?? que es el millor invent del mon!!! no podria pas viure sense ella jo ara.
Igualment Sergi! ;-)
Del tot d'acord pel que fa al tema musical, d'idiomes, etc.
Respecte a la tele, diria que justament allò que més es publicita té, certament, qualitat zero. Però si es busca, es troben programes que valen la pena, de debò. És qüestió de triar i remenar.
Hola a tots, a pams:
emci, no busquis una polèmica amb el tema i-pod que no anava per aquí... jejeje.
Ferran!!! Company, encantat de llegir-te. Per estar tan lluny se't llegeix prou bé, jejeje. Un plaer que segueixis per aquests móns de déu...
Salut
Hola!
Bé, canviant una mica el punt de perspectiva, us donaré (des de la meva humil posició) un altre punt de vista sobre la qüestió.
Penso que la idea de "música per a tots" va ser un dels pilars de la gran reforma educativa a les escoles de primària i que va arribar també a les escoles de música. La idea era apropar la rigidesa de la música dels conservatoris a tothom i que els nens acabéssin la primària amb el grau elemental (com a mínim, en la part teòrica, no tant d'instrument). Que xulo, no?
En quin estat està la música a les escoles? Quin és l'estatus social del músic dins la societat? (ja m'enteneu, tocar sempre de guais però pagant un ronyó i part de l'altre per pagar els estudis).
Si tenim en compte que per als grecs la música formava part del Quatrivium (base del sistema educatiu d'aleshores, i fins i tot la música era entesa com a mitjà per arribar a un estadi espiritual superior: recordeu la "música dels planetes"?)!
La nostra canalla dedica una hora a la setmana. A la ESO l'han suprimit de 2 cursos, trencant així la continuitat de la formació musical dels nens...
De debò vols dir que anem bé?
Publica un comentari a l'entrada