Estimats, admirats i benvolguts jugadors del primer equip del F.C. Barcelona:
Us escric aquestes línies des del meu humil blog per a reflexionar una mica sobre una cosa que em fa tenir la mosca darrera l'orella i prefereixo treure-la i explicar-la abans que m'agafi una emprenyada aquest cap de setmana. Ara que ja heu tornat tots (bé, gairebé tots, alguns s'han quedat aqui) de les vostres respectives i estimades seleccions, ara que llegeixo com en Ronaldinho diu textualment que "els viatges quan jugo amb la selecció no es noten", ara que el Messi torna tocat d'una patxanga a Austràlia, ara que el Xavi (català) vé de cel·lebrar un gol amb la Selección Española, ara que l'Henry vé de veure des de la grada un partit de França, ara que el Touré es va perdre un entrenament per un cop a la cama, ara que el Milito ja pot jugar de titular encara que hagi anat amb el Messi a Austràlia, ara que el Rijkaard s'ha curat d'una grip rarota, i ara que hem perdut el primer títol de la temporada, m'agradaria que el diumenge al vespre sortissiu al camp de l'Osasuna a matxacar el partit, a guanyar per 5 a 0, a donar-ho tot, a posar la cama fins i tot en els fores de banda. M'agradaria que us haguem d'aplaudir pel joc, l'esforç i el compromís cap el club ( l'únic ) que us paga el sou a final de mes. M'agradaria que deixéssiu clar que els viatges quan jugueu amb el Barça no es noten i que em pugui mostrar orgullós de ser soci d'aquest més que un club, que repeteixo, us paga. Si més no, feu-ho per en Puyol que s'està trencant les banyes a recuperar-se ràpid i es fot unes pallisses que són d'admirar. De fet, es guanya el sou. Vosaltres també... oi?
Fins una altra.
Un soci optimista
6 comentaris:
Nen, esperem que els jugadors es passegin per la blocsfera i arribin a la teva carta oberta. Amb el que cobren haurien de suar la samarreta de valent, sota amenaça de pena capital si no ho fan!
Amb el que cobren tots plegats els hauria de fer vergonya...
Hola Ferran, penso que és difícil que això passi i ens visitin, però vaja... serveixi la reflexió.
Hola Silvia, penso que el problema no és tant la quantitat de diners que cobren sino el concepte en sí. Imagina't que tu, jo o qui fós, treballem en una empresa que ens paga més o menys bé però que destinem tots els esforços a una altra empresa que no ens paga res. Una empresa que ens crida per a assessorar-la però a canvi de res. No dic que no es pugui fer, ans el contrari, pots fer-ho perque et vé de gust però quan ets al teu lloc de treball en l'empresa que et paga, has de donar el 100% perque si no, a la rue... Això és el que m'indigna...
Pero no t'atabalissis que no deixa de ser futbol....... :-)
Paciencia que aixo nomes acaba de començar...
Això, això....
No passa res. Cal esperar a final de temporada, quan ja hagin perdut tot!!!
Publica un comentari a l'entrada